“Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu”(Lluc 6, 43-44)
Si Mossèn veiés que començo el seu elogi amb aquesta frase bíblica em fotria un clatellot. Perquè per Mossèn no hi havia arbre dolent – ell hi afegiria: “no sé si m’explico…”. Tots som fills de Déu i si no ens sentim estimats per ell és perquè som uns poca-soltes. La infinita misericòrdia de Déu que Mossèn predicava era fruit de la seva vida pràctica, de compromisos, de treball, d’estudi i de pregària. Tot era llum de llum en la seva vida, il·luminada per l’Esperit. Ni en la pitjor de les hores, ni en el més fosc dels camins, Mossèn deixava que Déu fos absent. Ni en els més feixucs i secs dels silencis. Déu, hi era, per bé i per mal, i ell ens ho feia present sempre.
“Per ell, amb ell i en Ell, vos Déu pare omnipotent rebeu tot honor i tota gloria…”. Mossèn m’ho ha fet entendre i viure. Cada instant és de Déu i d’això en gaudim si ens deixem d’hòsties.
Què voleu que us digui, el panegíric em surt així. Ni el ploro, ni el ploraré, Déu me’n guardi! Poques vides han estat més reeixides i poques poden mirar a Sant Pere de cara per tot el que ens ha donat. Tinc l’absoluta certesa que és a prop del Pare, tot lo prop que els fumadors empedreïts poden ser-hi. No tinc cap dubte que sóc un privilegiat per haver pogut ser deixeble seu, com tots nosaltres.
Som uns privilegiats, nois ( i noies). Redéu, molt privilegiats! Donem gràcies a Déu i fem allò que puguem perquè sempre, sempre, com deia Mossèn, Déu hi farà més que nosaltres.
